L’ICTUS és evitable i recuperable

28 d’octubre de 2020 · Sra. Rivera Toro, M. Consuelo

El dia 29 octubre es celebra el Dia Mundial de l'Ictus. Des de la Unitat de Neurorehabilitació
de la Clínica Bofill volem aprofitar l’ocasió per informar i continuar sensibilitzant a la població sobre aquesta malaltia.


L’ictus és una pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per un accident vascular. Una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida.

A Catalunya, és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes. Cada any hi ha més de 13.000 casos, 1.300 dels quals en pacients més joves de 55 anys. Tot i sobreviure a l’ictus, un 45% de les persones afectades tindran una discapacitat motora, sensitiva, cognitiva, de la parla o de la comprensió, amb greus repercussions en la qualitat de vida. Només a Catalunya, 900 nens tenen una discapacitat causada per un ictus. L’ictus també és la segona causa de demència. Fins a un 23% dels sobrevivents poden tenir alguna disfunció cognitiva, en memòria o càlcul, i entre un 28% i 38% poden tenir trastorns de la comunicació.

Tot i l’efectivitat dels tractaments de què disposem actualment per determinats tipus d’ictus, el millor abordatge terapèutic de l’ictus segueix essent la prevenció dels factors de risc vascular que causen lesió en les artèries. Aquests factors poden presentar-se aïllats o individualment o bé coexistir en una mateixa persona, cosa que fa que el risc es multipliqui. En general, classifiquem els factors de risc vascular en no modificables (edat, raça/ètnia i factors genètics), sobre els quals no podem actuar, i modificables,sobre els que sí que podem incidir. Un total de 9 factors de risc vascular modificables expliquen fins el 90% del risc de patir un ictus, i identificar aquest risc és necessari per tal de traçar un pla terapèutic individualitzat que s’adapti a les particularitats de cada cas. Els factors de risc modificables són: consum excessiu d’alcohol i altres drogues, colesterol, diabetis, hipertensió, obesitat, tabaquisme, sedentarisme, fibril·lació auricular i estrès.

Quant al tractament de l’ictus agut, a Catalunya comptem amb el codi ictus, eina que ens ha permès salvar moltes vides i minimitzar considerablement les seqüeles. Davant la sospita d’un ictus, el més important és actuar RÀPID. El tractament mèdic actual sempre s’aplicarà sota el criteri facultatiu de l’especialista i dependrà del tipus d’ictus i de les característiques de cada pacient.

Els abordatges utilitzats actualment són: trombòlisi endovenosa i trombectomia, quan l’ictus és isquèmic; en l’ictus hemorràgics s’utilitza cirurgia, fàrmacs per tal de disminuir la pressió intracraneal i prevenir o tractar convulsions.

La neurorehabilitació comença quan el pacient està estable i ja no perilla la seva vida, i continua fins que la persona tingui una qualitat de vida satisfactòria per a ella i els seus. Aquest és un procés complex en el qual es necessita la participació, coordinació i col·laboració de diversos agents: el malalt, la seva família i amics, l’equip de professionals i els recursos comunitaris. I es fonamenta en la plasticitat cerebral, és a dir, la capacitat que té el nostre cervell per reorganitzar-se mentre sigui viu; és un terme que engloba tant la plasticitat sinàptica com la plasticitat no sinàptica- es refereix a canvis en les vies neuronals i en la sinapsi degudes a canvis en el comportament, ambient, processos neuronals, pensament,emocions, com també els canvis que resulten de danys en el cos.

La neurorehabilitació es pot portar a terme en hospitals, centres sociosanitaris, centres de rehabilitació, al domicili, al carrer, a lafeina, a la piscina i a tots els llocs on visqui la persona, l’elecció dependrà de la situació de cada pacient. Però és important saber que és la pròpia persona el principal agent en el seu procés de rehabilitació, és ell que s’ha de reinventar després de l’ictus i som la resta de persones que ho acompanyem i ajudem. És per això que l’enfoc del tractament ha de ser personalitzat i centrat en la persona afectada i en la seva situació, facilitant el seu apoderament. Sovint la neurorehabilitació després de l’ictus és un procés llarg i dur, requereix paciència i esforç i sobretot esperança i bon humor.

La recerca és uns dels pilars de la lluita contra les malalties, i és per això que ens felicitem com a ciutadans i professionals per ser capaços d’ajudar a què avanci el coneixement relacionat amb les malalties neurològiques. Des del nostre equip professional estem treballant en recerca relacionada amb la prevenció, el tractament mèdic de l’ictus agut i la tecnologia no invasiva aplicada a la neurorehabilitació.

Volem recordar-vos que compteu amb els nostres serveis, tant sigui per prevenció com per tractament i seguiment durant el temps que sigui necessari.